La distanza intra i ugell la par un detai piscinin, ma la pœu cambiar tüt el effett de la font. Se i ugei sun mettü tropp visin, i culonn d’aqua pœden culpir l’un l’olter e el mutif diventa minga ciar. Se a i henn trop lontan vunn de lor, la fontana la pœ vesser fina, sora de tut quand qe la jent la varda dol bord de una granda piazza. Per i funtan sü la pont a secc, la distanza influiss anca sul comodità de caminar perchè tüt i apertur del ugell se truvan in del paviment. L’apertura la g’ha minga de star ind un pòst indove la jent despes la se ferma o la se gira a l’impruvis.
La giüsta distanza g’ha de vèss cuntrulada cun l’alteza del spruz, la presiun de la pompa, la velocità de drenagg e la furma del terren. Una fontana de musica la pœ haver-g besògn de una spaziazion qe la va adree a ‘l ritm dol spetacol, impé una fontana de jardin tranquilla la pœ drovar men ugei e un’alteza de l’aiva plu bassa. La spaziatüra libera rend püsee facil anca la manutenziun futura. I uperari pœden truvar püsee velocement un ugell blocà quand ogni punt g’ha una posiziun fisa sül disegn. Se la disposizion dei tub ‘l é planificada ind ol medem temp, la pression de l’aiva la pœ vesser plu equilibrada in tuta la fontana. Chestu l’è perché la distanza intra i ugell g’ha de vèss cuntrulada prima del inizi del lavurà süi tub, minga regulada a la fin. El risparmia temp e el mantegn el mutif final del aqua püsee visin al plan de prugetaziun.
